Una forma d’organitzar l’activitat a l’aula, és aquella en la qual l’alumnat no treballa individualment, sinó en equips reduïts, per ajudar-se els uns als altres, interactuant amb els seus companys d’equip si tenen algun dubte o no han comprès alguna cosa,
Una estructura de l’activitat cooperativa porta als alumnes a comptar els uns amb els altres, a col·laborar, a ajudar-se mútuament al llarg del desenvolupament de l’activitat. Tot el contrari que una estructura de l’activitat individualista, en la qual cadascú va a la seva prescindint dels altres, i tot el contrari que una estructura de l’activitat competitiva, que fa que els alumnes rivalitzin entre ells per ser els primers que acabin la tasca, o els que saben millor el que el professor els ensenya. En aquests casos, els alumnes no s’ajuden els uns als altres sinó tot el contrari, amaguen informació, guarden gelosament la resposta correcta d’una qüestió, les solucions d’un problema o la forma de resoldre’l.
Les estructures cooperatives –tant les simples com les complexes– en sí mateixes no tenen contingut. Com el seu nom indica, són només l’estructura que s’aplica per treballar uns determinats continguts, de qualsevol àrea del currículum, de manera que generen la necessitat de col·laborar i ajudar-se en aquells que participen en el procés d’ensenyament i aprenentatge.